divendres, 3 d’abril del 2015

Continguts

  • Agraiments    x
  • 1 Cubos de Necker i Búfals 1
  • 2 Determinism Genètic y Seleccionisme Genètic  9
  • 3 Constriccions a la Perfecció  30
  • 4 Carrera Armamentísta i Manipulació 55
  • 5 El Replicador Actiu de la Línea Germinal 81
  • 6 Organismes, Grups i Mems: Replicadors o Vehícles? 97
  • 7 Vespa Egoista o Estratègia Egoista? 118
  • 8 Il.legals i Modificadors 133
  • 9 ADN Egoista, Gens Saltadors, i un Susto Lamarckià 156
  • 10 Una Agonía en Cinc Atacs 179
  • 11 La Evolució Genètica dels Artefactes Animals 195
  • 12 Fenotips Hospedadors de Gens Parásits 209
  • 13 Acció a Distancia 228
  • 14 Redescobrint l'Organisme 250
  • Epíleg 265
  • Referències 269
  • Lectures Complementaries 286
  • Glossari 290
  • Índex d'Autors 303
  • Índex Temàtic 307

dimarts, 15 d’abril del 2014

El Llarg Abast del Gen. Prefaci

Aquest bloc és la traducció de l'obra de Richard Dawkins "The Extended Phenotype" (Oxford University Press, 1982), devant la falta a dia d'avui (que jo sàpiga) d'una versió en català.Cada entrada correspon a una pàgina de l'obra anglesa. Atès que el meu nivell d'anglès és bàsic i la meva formació no és la de biòleg, sinó historiador, és possible que hi hagi algun error, que agrairia s'em advertís. I si a algú li molesta la difusió d'aquesta obra, pot fer-m'ho saber aquí. 
Notes a la traducció: cada símbol { } correspon al número de pàgina de l'original anglès.Cada text en vermell correspon a un enllaç de la bibliografia de l'original anglès, que serà efectiu quan redacti la bibliografia. 

Richard Dawkins és el primer titular de la nounada càtedra Charles Simoeyi per a la Comprensió Pública de la Ciència d'Oxford. Va néixer el 1941 a Nairobi de pares britànics. Educat a la Universitat d'Oxford, va romandre allà per treballar en el seu doctorat amb el guanyador del Premi Nobel, l'etòleg Niko Tinbergen. De 1967 a 1969 va treballar com a Professor Adjunt de Zoologia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Des de 1970 va tornar a la Universitat d'Oxford com a professor universitari de Zoologia (més tard Lector) , i Membre del New College, abans d'assumir el seu actual càrrec el 1995.Els llibres més venuts de Richard Dawkins han jugat un paper important en el renaixement de l'edició de llibre de ciència per al públic general. El primer llibre de Richard Dawkins, i el més famós, és "El Gen Egoista" (OUP , 1976; nova edició, 1989). És un best-seller internacional que ha estat traduït a 13 llengües. Va ser seguit per "El Fenotip Estès" (1982), "El Rellotger Cec" (1986), "El Riu de l'Edèn" (1995), "Escalant la muntanya improbable" (1996), i "Desteixint l'Arc de Sant Martí" (1998). El 1991 va donar les Lectures de Christmas de la Royal Institution. Ha guanyat nombrosos premis literaris i científics, incloent el Premi de Literatura de la Royal Society el 1987, el Premi Michael Faraday de la Royal Society el 1990, el Premi Nakayama per a Ciències Humanes el 1994 i el Premi Internacional Cosmos el 1997.


  Prefaci

 {I} El primer capítol fa una mica de la feina d'un Prefaci, explicant el que el llibre es proposa i el que no es proposa aconseguir, així que aquí puc ser breu.

   
No és un llibre de text, ni una introducció a un camp establert. És una visió personal de l'evolució de la vida, i en particular de la lògica de la selecció natural i del nivell en la jerarquia de la vida en què es pot dir que la selecció natural actua. Passa que sóc etòleg, però espero que les preocupacions sobre el comportament animal no seran massa notables. L'abast previst de l'obra és més ampli.

   
Els lectors per als quals estic principalment escrivint són els meus col·legues professionals, biòlegs evolutius, etòlegs i sociobiòlegs, ecologistes, i filòsofs i humanistes interessats en la ciència evolutiva, incloent, per descomptat, graduats i interessats en totes aquestes disciplines. Per tant, tot i que aquest llibre és en alguns aspectes la seqüela del meu llibre previ, "El Gen Egoista", s'assumeix que el lector té coneixement professional de la biologia evolutiva i els seus termes tècnics. D'altra banda, es pot gaudir un llibre professional com a espectador, encara que no participi en la professió. Alguns no professionals que han llegit aquest llibre en el seu esbós han estat prou amables, o prou educats, com per dir que els ha agradat. Em donaria una gran sarisfacción creure'ls, i he afegit un glossari de termes tècnics que espero pugui ajudar. He intentat a més fer el llibre tan proper com sigui possible perquè sigui disfrutable de llegir. El to resultant possiblement pugui irritar alguns professionals seriosos. Desitjo molt que no sigui així, perquè els professionals seriosos són l'audiència principal a la qual vull parlar. És impossible acontentar tothom en l'estil literari, com en qualsevol altra matèria de gustos, i els estils que donen el més positiu plaer a alguns són sovint els més enutjants per a altres.

   
Sens dubte el to del llibre no és conciliador o apologètic -no com un advocat que creu sincerament amb el seu cas- i he de empacar tota apologia dins el Prefaci. Alguns dels primers capítols contesten a les crítiques al meu anterior llibre, el que pot repetir-se com a resposta a l'actual.